Viure i treballar tenint clara la nostra missió i els nostres objectius, transforma la nostra experiència. Gràcies a ells som nosaltres els que li donem conscientment forma a la nostra vida, reduint amb això el perill de sentir-nos més víctimes que autors d’ella. Massa sovint podem tenir la temptació de fer el paper de víctimes – ho fem més del que som conscients -, i la seva expressió externa és: queixar-se!
VÍ
C T I M A |
Com a víctimes, nosaltres som “innocents”, els altres són els dolents, i nosaltres ni ens cal ni podem fer res. Pensem que són els nostres companys, el cap, la ciutat, el client, la conjuntura … els que han de canviar. En el moment, el sentiment de ser “innocent” és agradable i alliberador. Però poc trigarà a tornar a envair la desgana en forma d’ira dirigida cap als altres. Amb aquesta actitud de víctima l’únic que aconseguim és posar-nos obstacles a nosaltres mateixos. Una persona que se sent víctima és incapaç d’actuar. |
Podem també atrevir-nos a fer el pas que ens posi l’altre costat, passar de ser víctimes a autors, de l’omissió a l’acció. L’operació comporta riscos. Actuar sempre implica cometre errors i conèixer tant l’èxit com la derrota. No sempre se’ns rep amb entusiasme, també ens trobarem amb oposició. I ens exposem a les crítiques dels altres.
AU
T O R |
Com autors, hem de sortir cada vegada de la “zona de confort”, aquest àmbit on ens sentim segurs, que coneixem bé i que ens resulta còmode. Però fer aquest pas és un requisit psicològic de la satisfacció i del sentiment de felicitat, tal com han demostrat àmpliament “investigadors de la felicitat” com Mihaly Csikszentmihalyi i Ed Diener, entre d’altres. Només quan ens esforcem i assumim riscos experimentem, juntament amb l’èxit, un sentiment de felicitat. Per aquest motiu proposo seguir aquesta senzilla estratègia: mira les teves pors, analitza quins són els riscos reals i quins els psicològics … i actua en lloc de queixar-te! |
Una apropiada cultura de l’error i un clima empresarial sa fomenten el coratge professional dels treballadors. El mateix passa en les famílies, en l’educació dels fills. El fracàs és el company natural de l’èxit, cal donar-li una bona acollida.
Et proposo el següent exercici d’observació dels teus “estratègies per a queixar-te”:
– Respecte quines coses em lliuro a l’autocompassió?
– Quan em queixo de la incompetència dels altres?
– Reacciono bé davant els fracassos i els errors que faig?
– Quant de temps permeto que els fracassos bloquegin la meva acció?
– Què faig davant del dubte? Em paralitza? O actuo malgrat tot?
– Tendeixo a cercar l’error en els altres?
Les queixes creen sempre un clima negatiu: també debiliten la tendència a escoltar. Evita les persones que estan contínuament queixant-se! Cerca la companyia d’emprenedors i optimistes. Un clima positiu contagia i infon energia i confiança.